Els llibreters que donen vida a Consell de Cent

A Júlia Freitas, subdirectora de La Central de Consell de Cent, la literatura li serveix tant per qüestionar el món com per ampliar-lo. Formada en Filologia Anglesa i amb un màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, s’ha endinsat en territoris com l’horror corporal al teatre, la representació de la violència o el paper del cos i el gènere en les arts contemporànies. A la llibreria, la seva mirada es tradueix en una cura especial per la narrativa estrangera, la traducció i aquelles veus experimentals que desestabilitzen el cànon i conviden el lector a mirar d’una altra manera.

Al costat d’ella, Alberto, director de la llibreria, suma més d’una dècada d’experiència entre prestatgeries de La Central. Comunicador de formació i lector apassionat de ciència-ficció, fantasia i terror, ha sabut fer dialogar aquests mons amb la seva fascinació per la cultura japonesa i per la literatura que trenca fronteres. A més de la seva feina com a llibreter, participa en projectes culturals de ràdio i podcast, espais on comparteix la seva veu de prescriptor insaciable. Juntament a la resta de l’equip, la Júlia i l’Alberto donen forma al caràcter únic de Consell de Cent: un lloc on conviuen l’experimentació i el plaer lector, el rigor i la curiositat.

La Central: Quin tipus de lector t’imagines per a aquesta llibreria?

Alberto Martín: Un lector explorador, sigui jove o adult, que senti un interès genuí per la literatura i que tingui ganes de descobrir tant les obres que proposem i recomanem com aquelles que l’atzar posi a les seves mans. La nostra idea és que la llibreria sigui una porta d’entrada tant per a lectors habituals com per a aquells que comencen a descobrir els misteris i plaers de la lectura.

Júlia Freitas: Espero poder atreure gent jove, gent que just comença a descobrir el plaer de la lectura i té molta curiositat per ampliar els seus horitzons lectors. M’imagino també visites dels nostres clients de sempre, que ja ens coneixen i confien en les nostres recomanacions. Idealment, el que somio és ampliar la confiança cap a La Central com a agent cultural i com un lloc amable on anar a ampliar el coneixement.

La Central: Tens un llibre que funcioni com a símbol per a la llibreria? Un que t’agradaria que la representés o que estiguis recomanant especialment des que vau obrir? Per què?

AM: Molt probablement La casa de verano, de Masashi Matsuie. Esperem que per als lectors, igual que la casa de l’excepcional novel·la, la llibreria sigui un espai de coneixement, d’aprenentatge, un lloc on poder trobar-se i sorprendre’s. Un àmbit on poder-se retirar amb calma i descobrir nous aspectes de la nostra realitat.

JF: Un llibre que, per mi, representa en general La Central és Libre, de la Lea Ypi. Un llibre a cavall entre la novel·la, la crònica i l’assaig històric, amb una narradora jove i curiosa pel món que l’envolta, però amb un esperit crític que traspassa les pàgines. Crec que és un llibre que transmet molt el que espero que sentin els joves lectors amb aquest espai.

La Central: Quin va ser el criteri més important a l’hora d’organitzar les seccions en aquesta llibreria?

AM: L’organicitat, la fluïdesa, que l’entorn i les indicacions serveixin per guiar els lectors però no per encotillar-los. Per això ha estat vital el coneixement que ens han brindat les altres llibreries de La Central: les seccions han de crear un entorn on el lector no se senti mai desorientat, però on alhora pugui sentir-se lliure de perdre’s. Un equilibri difícil d’aconseguir, però que esperem haver trobat.

JF: Per mi va ser molt important que el lector es pogués orientar tot sol, que pogués passejar per les diferents seccions de manera fluida i sempre pogués trobar el que busca. La lectura és una activitat molt privada i, sovint, la gent ve a les llibreries per trobar-se a si mateixa. Crec que aquesta botiga, amb els seus espais oberts i llum natural, ajuda molt que el lector se senti còmode en aquest sentit.

La Central: Què té aquesta llibreria que no tinguin Mallorca ni Raval?

AM: Consell de Cent té una llum molt especial, no només per la que entra tant de la façana principal com per la claraboia central, sinó també per la que transmeten els seus amplis passadissos i els seus alts sostres, les seves prestatgeries plenes de novel·les i assaigs. Tot i ser un espai completament nou, sembla que sempre hagi estat aquí, esperant-nos per habitar-lo amb milers d’històries.

JF: Aquesta llibreria canvia bastant d’imatge en comparació amb les altres dues de Barcelona. Tot i que som totes de la mateixa família, Consell de Cent gaudeix d’un espai tan obert que sembla inacabable. Tot això i una selecció de llibres molt acurada i feta a mida segons els gustos dels nostres clients més habituals, així com també dels llibreters, que hem gaudit de l’oportunitat de poder triar bastant quins llibres constitueixen el fons de la llibreria.

LC: Com es va concebre la planta inferior? Quina conversa hi voleu obrir?

AM: La planta inferior es va gestar amb la idea d’establir un diàleg amb els més joves, amb tots aquells que no només comencen a descobrir els plaers de la lectura, sinó sobretot amb els qui estan formant els seus gustos i preferències. Hem volgut projectar aquesta planta com un acompanyament per a tots ells i elles, però sense la intenció d’encotillar, sinó d’ampliar les possibilitats. I no només en la literatura, sinó també en el pensament i la reflexió, àmbits de vital importància per al creixement personal.

JF: La planta inferior es va pensar com un lloc on el lector jove es pugui trobar a si mateix i pugui desenvolupar el seu propi pensament crític i gust literari. Intentem acompanyar-los en els seus interessos i inquietuds, ja no només pel que fa a què llegeixen per gust, sinó que ens interessa molt quins són els seus dubtes sobre el món, la societat, les relacions interpersonals… És un espai en moviment, on esperem establir un diàleg amb el lector jove: que ells ens diguin què els hi agrada i nosaltres aprendre d’ells igual que ells busquen recomanacions dels nostres llibreters.

LC: Què significa per a tu “acompanyar una evolució lectora”?

AM: Significa comprendre els gustos del lector i saber-lo guiar cap a aquelles obres que creiem que poden ajudar-lo en la seva vida lectora. Però també significa obrir-li noves finestres, mostrar-li altres autors o àmbits allunyats del seu terreny habitual però que pensem que poden descobrir-li noves rutes i desviaments.

JF: Per mi és crucial tenir influències assenyades i crítiques quan s’està creixent. Alguns de nosaltres hem tingut professors, familiars o bibliotecaris que ens han acompanyat en aquest creixement lector; nosaltres, com a llibreters, també volem formar part de la vida dels joves i acompanyar-los en el descobriment dels seus gustos literaris.

LC: Quin llibre, dels que hi ha ara a CdC, t’hauria canviat si l’haguessis llegit als vint anys?

AM: La cinquena estació, de N.K. Jemisin. Una obra capaç de colpejar els seus lectors pàgina rere pàgina, impregnada d’humanisme, profundament dolorosa però, alhora, preciosa fins al moll de l’os. Una novel·la profundament política, que parla de les relacions de poder, de la desigualtat i dels estigmes. Jemisin ens obliga a posar-nos a la pell de tots els seus personatges a través d’una composició narrativa brillant que deixa el lector sense alè. Una obra que ens força a veure el món d’una altra manera, amb uns altres ulls.

JF: Comptant que just tinc vint-i-tres, crec que per mi és molt important recalcar el llibre que em va canviar la vida fa uns anys. No és cap sorpresa que mencioni La campana de vidre, de la Sylvia Plath. Crec que és un llibre essencial per comprendre la desolació que pot sentir una dona adulta quan comença a enfrontar-se al món laboral, a comprendre les expectatives que una es posa a si mateixa pel seu futur, etc. Crec que trobar-me amb la famosa metàfora de la figuera, tenint la mateixa edat que la protagonista, em va empenyer a prendre decisions i, per mi, això va fer que continués expandint els meus horitzons lectors a la recerca de més llibres com aquest que m’empenyin a créixer.

La Central: Hi ha algun racó de la llibreria que sentis com a “teu”? Per què?

AM: Crec que a aquells que em coneixen no els sorprendrà el que diré: tota la secció inferior de gèneres fantàstics la sento especialment meva. Sempre ha estat un gènere pel qual he sentit una fascinació genuïna i poder-lo crear des de zero ha estat un plaer. És el meu petit racó, un lloc on mai no em falta un llibre que tingui ganes de llegir i de recomanar.

JF: El meu racó preferit de la llibreria sempre serà la taula de “Els que no fallen mai”. És una taula que trobareu també al Raval i que es forma amb els llibres preferits dels llibreters. És una eina magnífica per recomanar llibres tant iniciàtics com una mica més enrevessats. És l’única taula on barregem diferents tipus de narratives, tant clàssiques com més contemporànies, nacionals amb anglosaxones, orientals, etc. Per mi, l’esperit dels llibreters de La Central es veu clarament reflectit a la taula de “Els que no fallen mai”.

La Central: Quina frase o gest d’un lector recent se t’ha quedat gravat?

AM: Precisament, fa molt pocs dies van venir una mare i la seva filla a la llibreria per comprar un llibre que, segons em van dir, només teníem nosaltres. Per commemorar aquell moment, em van demanar que els fes una foto. Són aquests petits grans instants que ens regalen la llibreria i els seus llibres els que se’ns queden gravats a la memòria.

JF: En tinc mil i una, d’anècdotes i frases de lectors, però el que sempre m’ha agradat molt han estat els lectors que venen en grups o parelles, es recomanen entre ells i, de tant en tant, et fan partícip de les seves converses. Es crea una relació recíproca de recomanacions entre llibreters i lectors.